Macroblog o microblogging

Reconec que Twitter em té abduïda. Amb una bona selecció de piuladors reps informació interessant, et diverteixes, i tot de manera immediata. I si vols dir la teua només has de fer l’esforç de concentrar-ho en 140 caràcters. Aquesta agilitat en aquests temps canviants, de molta informació, és d’agrair, especialment quan els mitjans d’informació sovint han perdut eixe paper de visió global del teu entorn que temps enrere a mi m’era especialment útil.

Confesse que no tinc diari de capçalera perquè cap em conta d’una manera decent i ampla les coses del meu àmbit geogràfic més immediat, que per a mi és important. Ni ràdio ni televisió em cobreixen tampoc eixa necessitat informativa. He de mirar ací, allà, i al final és més fàcil saber el que passa a Nova York que el que passa a Catarroja, Casinos, Crevillent o Muro.

Així, davant la mancança de mitjans, Twitter fa el seu paper. Però és tanta la informació que em pot arribar que no sempre puc parar a reflexionar en aquest blog com ho feia temps arrere.

Cal pensar com canviar moltes coses

Sempre il·lustrativa la secció de La Contra de La Vanguardia, entrevistava ahir un home, Benito Muros, que s’ha proposat tombar el mur de les grans empreses que produeixen aparells electrònics amb data de caducitat. A més fabrica una bombeta barata i duradora que han intentat evitar que es comercialitze. Sembla de pel·lícula però entenc que puga ser real, ataca interessos importants. Què fariem si no es fabricara tant? Doncs reparar. Seria soportable un sistema econòmic on les reparacions foren substitut de la producció en sèrie? Ens ho hem de plantejar. La crisi econòmica europea ens obliga a plantejar-nos això que fa temps que veiem vindre però que no voliem afrontar.

Com també ens hem de plantejar una reflexió sobre la sostenibilitat de la societat del benestar en relació amb la vellesa. Però no en els termes de l‘informe de l’FMI on sembla lamentar que els malalts de SIDA ja no es moren pels avanços mèdics o que la gent visca molts anys després de jubilada. El sistema de pensions europeu es va plantejar en una societat diferent, on treballava la majoria i en jubilar-se es vivia menys que ara. La situació ha canviat i cal reflexionar-hi i actuar. Però amb respecte i debat col·lectiu, i pensant que darrere de les xifres n’hi ha persones com tu i com jo.

Rematem el tema amb l’admirat i higiènic Forges.

Dia de notícies agredolces

Avui és un dia de notícies a tota plana als diaris, importants, de les que marquen un abans i un després. I de les que t’acabes cansant per excés de comentaris. D’una banda, ETA ha anunciat l’abandonament de la lluita armada. Això és una molt bona notícia, especialment enmig de les males notícies econòmiques que ens envolten quotidianament. Però ho seria més si ETA no ens hagués desil•lusionat altres vegades amb treves que no ho eren del tot, i si allò que anomenen esquerra abertzale haguera fet una condemna clara i contundent de la violència terrorista. Així doncs és una bona notícia a mitges, de la que haurem d’esperar les certificacions posteriors que només ens donarà el temps. És el principi d’un final que tots els colors del verd es mereixen.

Per altra banda, el dictador de Líbia ha sigut assassinat pels rebels que es van alçar en armes contra ell i el seu règim, i que ha convertit el país en una guerra civil. Aquesta notícia és important pel punt d’inflexió que marca, però que això signifique la pau i la llibertat a Líbia és una altra cosa. Això és més difícil que assassinar un dictador.

Però la notícia destacada per a mi és la reunió entre el president de la Generalitat i l’Associació de Víctimes de Metro 3 de Juliol. Cinc anys han hagut d’esperar per a què un president, diferent d’aquell que els hauria d’haver rebut, els haja obert les portes de la Generalitat. El govern de la Generalitat mai ha volgut escoltar veus discordants en aquest tema, només ha volgut tapar-ho. El nou president Fabra ha fet el gest de rebre, però no el de qüestionar-se si es pot fer alguna cosa més. Sembla que els han rebut, els han escoltat, però segueixen en la seua cantinela d’haver fet el que calia i que no cal revisar ni millorar res. Un gest, però insuficient.

10 anys de l’atemptat de 11-S a Nova York

Sempre recordaré els carrers buits de Morella, cap a les 15’30h de la vesprada d’un dia com avui de fa ara 10 anys, on només s’escoltava el que deien els televisiors dels bars del carrer Blasc d’Alagó en les que eren les meues primeres vacances d’un mes sencer. Era un contrast estrany la buidor de gent i la saturació de so televisiu. En vore les imatges vaig entendre l’elevació del volum, innecessari per l’absència d’altres sorolls. No podia ser allò que veia, no ho acabava d’entendre: un gratacel en flames per impacte d’un avió, i després dos gratacels en flames, i, de sobte, s’enfonsava un gratacel i darrer ho feia l’altre. Es repetien les imatges una i altra vegada. Els informatius del migdia s’havien hagut d’allargar per cobrir la notícia en directe. Una notícia per a la què ningú estava preparat. Seria als informatius de la nit quan ho acabaria d’entendre en tota la seua dimensió. Com alguns deien ja aquell dia, el món ja no seria el mateix i així ha sigut.

Sempre associaré l’atemptat de les Torres Bessones al silenci de Morella. Sempre vincularé la gran Nova York i la bonica i senzilla Morella. Contrastos de la globalització.

Notícies cridaneres

Llibreria marciana

A Andrew Kessler el coneixien en sa casa a hora de dinar, però un dia tingué una idea original: fer una llibreria per al seu llibre. Així, per una banda, s’estalviava intermediaris en l’edició i la comercialització i, per una altra, obtenia promoció gratuïta gràcies a l’originalitat del seu negoci. És una idea semblant a la de les pop up store, tendes que obrin durant pocs dies, promouen uns productes concrets i després tanquen. Aprofiten l’espenta de la novetat, de la curiositat dels clients, i després tanquen. Vendre cridant l’atenció. Vendes canviants en un món canviant.

Cullerabilitat

Danone ha pensat que si fa els pots de iogur arrodonits en la seua base, els clients aprofitaran tot el seu contingut i seran més feliços i compraran més iogurs. A això li diuen “cullerabilitat”. Els productes han d’innovar per a cridar l’atenció i renovar les ganes dels seus clients de seguir consumint de manera fidel. Vendre cridant l’atenció. Productes canviants en un món canviant.

Un pis per a llibres

Jo en aquests moments defense l’ebook per a poder tindre molts llibres i no haver de comprar un altre pis, que no podria pagar, per a ells. L’escriptor Vicente Molina Foix té un bon negoci i pot comprar un pis per als seus 26000 llibres. Me n’alegre per l’escriptor i pels llibres. El primer pot disfrutar de la seua col·lecció llibrària, els segons disfruten d’un sostre on viure tranquilament i sense incomoditats, ni bookcrossing, ni expurgs, ni reciclatges mortals. M’alegre per ells. Idea que em va cridar l’atenció i l’enveja. Comoditats en un món canviant.

Idees noves i gratuïtes

Un grup de gent, sense ànim de lucre, s’organitza per a qüestionar el món i proposar alternatives de diferent tipus, des de criar als xiquets sense farinetes fins als marqueting educatiu. Es tracta de qüestionar, proposar, inventar, compartir, per canviar a millor aquest món. Fa poc s’han reunit a València amb el nom Tedx Valencia. A algú li pot semblar una secta, però si no discurrim no eixirem del clot. Idees que criden l’atenció. Idees noves per a un món canviant.

Inmens terratrèmol al Japó

De la multitud d’imatges que ens han arribat del terratrèmol del Japó del passat 11-M, aquesta imatge publicada pel diari El Pais és la que més m’ha impactat. La por dels supervivents de la terrassa deuria ser del tamany de l’onada que estigué a punt d’emportar-se sa casa, i que sembla, en l’últim moment, va decidir no fer-ho. Es pot dir que han tornat a nèixer. Possiblement trobaran a faltar els pares que els ajuden a tornar a crèixer. Refer-se del tot serà molt difícil, comencen absolutament de zero. No obstant, això els japonesos i les japoneses sembla que poden fer-ho, amb tranquilitat i perserverància.

Enviar Fotogaleria

* Olvidó escribir email destinatario o no es correcto.

* Olvidó escribir el nombre destinatario

* Olvidó escribir email remitente

* Olvidó escribir nombre remitente

* Olvidó escribir el comentario

Muchas gracias

La fotogaleria ha sido enviada correctamente.

Atención

Su petición no ha sido procesada correctamente.

Comprueba que ha rellenado todos los campos y vuelva a intentarlo.

Nombre y correo electrónico

Correo electrónico

Nombre destinatario

Tu email

Tu nombre

Enviar también a tu correo

Comentario

Comentario

Normas de uso

Sólo puedes enviar la página una vez. Si quieres mandarla a varias direcciones separalas con punto y coma ( ; ), con un máximo de tres destinatarios

Cerrar

Compartir Fotogaleria

Estos servicios permiten al usuario, por ejemplo, clasificar , compartir, valorar, comentar o conservar los contenidos que encuentra en Internet.

Cerrar


Mascletà a Líbia

És curiós. El 20 de març de 2003 va començar la invasió dels EUA a l’Iraq. El 19 de març de 2011 ha començat el bloqueig aeri a Líbia. Tenen a vore les falles de València. En el primer cas deien que hi havia armes de destrucció massiva i ningú s’ho creia. En el segon Gaddafi ha atacat els seus propis ciutadans que han protestat contra la seua política. N’hi ha diferències, però igualment s’inicia una guerra. Guerra que podria també plantejar-se en els casos de Bahrain o Iemen, i no es fa. Difícil és la diplomàcia internacional, com difícil és intervindre en casa del veí si saps que li pega a la dona. Són diferents nivells és cert, però igualment poses el nas en casa d’un altre perquè penses que algú, en situació de feblesa, està patint. Solució encertada? Ja ho vorem. Jo, com Vicent Partal, tinc dubtes, espere que raonables.