Idees per a les rebaixes

Mentre els governs no atinen un altre sistema que l’increment d’impostos per a augmentar la recaptació, dos joves catalans han ideat un sistema per a contradir el que fan els polítics i de manera legal. A través d’una pàgina web venen abonaments per al metro de Barcelona a menor preu que l’oficial. Com? Fent que hi haja patrocinadors que paguen la rebaixa i la web on es ven, al mateix temps que es promocionen. Bona idea!

Si en voleu saber més, mireu-ho al diari Ara:

Dos joves s’inventen un sistema de patrocinis per rebaixar el preu de la T-10

Anuncis

Arbres de Nadal i ferreteria on-line

El suplement Dinero de La Vanguardia d’aquest diumenge tenia coses interessants. Per una banda Fernando Trias de Bes parlava del bescanvi 2.0 i com un sistema antic, com l’intercanvi d’objectes, amb internet, pot convertir-se en un negoci per les seues possibilitats de difusió dels objectes més enllà de l’abast d’una botiga en un carrer concret. Em va divertir molt el negoci muntat per un tal Scott Martin que, als Estats Units, recull els arbres de Nadal després de les festes, els planta i els cuida durant un any, i els torna a vendre al mateix propietari, si aquest ho vol. Conserva viu l’arbre i a més dóna un servei. Genial. Quants negocis podem crear de les escombraries? Per les tones que generem deuen ser molts.

Una altra cosa interessant era la reflexió de Núria Beltran, directora gerent d’Escodi sobre la falta de prestigi que sol tindre el comerç, especialment el menut, però com d’importants són les grans marques comercials. Per a Beltran, com en el conte d’Els tres porquets, aquell que està ben preparat pot evitar que el llop-crisi li tombe la casa a terra. L’exemple era un altre article de La Vanguardia: Bricmania. Un ferreter de Montmeló que, apasionat d’internet, havia montat una web de comerç electrònic i havia ampliat de manera important el seu mercat i negoci.

Exemples de com la imaginació ens permet sobreposar-nos a les dificultats

Notícies cridaneres

Llibreria marciana

A Andrew Kessler el coneixien en sa casa a hora de dinar, però un dia tingué una idea original: fer una llibreria per al seu llibre. Així, per una banda, s’estalviava intermediaris en l’edició i la comercialització i, per una altra, obtenia promoció gratuïta gràcies a l’originalitat del seu negoci. És una idea semblant a la de les pop up store, tendes que obrin durant pocs dies, promouen uns productes concrets i després tanquen. Aprofiten l’espenta de la novetat, de la curiositat dels clients, i després tanquen. Vendre cridant l’atenció. Vendes canviants en un món canviant.

Cullerabilitat

Danone ha pensat que si fa els pots de iogur arrodonits en la seua base, els clients aprofitaran tot el seu contingut i seran més feliços i compraran més iogurs. A això li diuen “cullerabilitat”. Els productes han d’innovar per a cridar l’atenció i renovar les ganes dels seus clients de seguir consumint de manera fidel. Vendre cridant l’atenció. Productes canviants en un món canviant.

Un pis per a llibres

Jo en aquests moments defense l’ebook per a poder tindre molts llibres i no haver de comprar un altre pis, que no podria pagar, per a ells. L’escriptor Vicente Molina Foix té un bon negoci i pot comprar un pis per als seus 26000 llibres. Me n’alegre per l’escriptor i pels llibres. El primer pot disfrutar de la seua col·lecció llibrària, els segons disfruten d’un sostre on viure tranquilament i sense incomoditats, ni bookcrossing, ni expurgs, ni reciclatges mortals. M’alegre per ells. Idea que em va cridar l’atenció i l’enveja. Comoditats en un món canviant.

Idees noves i gratuïtes

Un grup de gent, sense ànim de lucre, s’organitza per a qüestionar el món i proposar alternatives de diferent tipus, des de criar als xiquets sense farinetes fins als marqueting educatiu. Es tracta de qüestionar, proposar, inventar, compartir, per canviar a millor aquest món. Fa poc s’han reunit a València amb el nom Tedx Valencia. A algú li pot semblar una secta, però si no discurrim no eixirem del clot. Idees que criden l’atenció. Idees noves per a un món canviant.

I amb el somriure la revolta

Superbarrio Gómez fou un superheroi mexicà dels anys 80 que defensava la gent de barri i la gent que podia quedar-se sense casa per no poder-la pagar. No és broma ni cap personatge de còmic. Era una persona de carn i ossos i les seues armes eren els acudits i l’humor: Ridiculizábamos al poder con humor y sin violencia. Ho explica en La Contra de La Vanguardia, on sempre podem trobar persones excepcionals, excepcionalment entrevistades.
Ara ja no existeix perquè la desmobilització dels barris es feu amb l’eficàcia que calia haver aplicat per a resoldre els problemes. I després vingué la delinqüència i la droga.
Però n’hi hagué un temps en el que les armes erens els acudits i els avions de paper.

Terrasses d’hotels

Ja havia sentit temps arrere que alguns hotels de Barcelona estaven aprofitant les seues terrasses superiors per al gaudi de qualsevol persona, no només dels clients. Una manera com una altra d’aprofitar un espai i obrir una nova possibilitat de negoci: renovar-se o morir en l’actual crisi total.
Avui he comprovat que a més tenen una pàgina web: A vista d’hotel. I durant una setmana les promocionen amb activitats diverses. Són més de trenta espais per sobreposar-se als espais tancats de les ciutats. Una bona idea.