Ens quedem més tranquils

Tenia altres coses per a publicar, però aquest post era necessari. Avui les portades dels diaris parlen del govern de concentració de Grècia, de la possible dimissió de Berlusconi, de la prima de risc d’Itàlia, del debat entre Rajoy i Rubalcaba, del forat del Banc de València… i, a més, canvien contínuament les notícies destacades. Així i tot, a la portada de La Vanguardia s’ha colat el següent titular:

La Casa Blanca niega oficialmente la existencia de vida extraterrestre
La Administración Obama responde a la petición de 12.078 estadounidenses que pedían explicaciones sobre la supuesta relación entre alienígenas y humanos

Definitivament el món s’acaba.

J.F. Mira fora del Consell Valencià de Cultura

Hauria d’estar fent una altra cosa, però no ho he pogut evitar després de llegir el títular:


Joan Francesc Mira és per a mi El Savi. Els seus articles en la contraportada de la revista El Temps són una mostra dels seus vastos coneixements d’història, llengua, literatura, cultura d’ací i mundial, sempre adobats amb esperit crític, que qüestiona, que fa pensar… eixa cosa tan necessitada avui dia!! Llegir Mira sempre és un plaer, inclús quan ha de parlar, cansat, d’aquest país nostre, que ni és país ni es nostre, i pel que fa tants anys que lluita.


Fa uns dies Mira declarava que no tenia clar per a què servia el Consell Valencià de Cultura. També hi coincideixc perquè el seu treball no és massa destacat, però ara, amb les candidatures presentades per PP, PSOE i IU, que utilitzen el Consell per a reubicar polítics sense poltrona, la cultura ja se’n va definitivament a pastar fang.

De tota manera, serveixca o no, si algú entén de Cultura amb majúscula és Mira i el destrellat del PP és inabastable.

5 anys indignats,5 anys indignants

Avui fa cinc anys que un metro de la ciutat de València va descarrilar matant 43 persones i ferint-ne 47 més. Les famílies de les víctimes volgueren saber què havia passat, perquè aquell accident que els havia afectat tant. Però ni el govern del PP, ni l’empresa FGV, ni la justícia estiguren a l’altura del gran dolor que havien provocat per acció o per omissió. Ni es va deixar investigar ni es va voler aclarir perquè el tren de metro havia descarrilat, i amb la mort del conductor van amagar la deixadesa del govern i la falta d’inversions en seguretat.

Tot i no tindre cap familiar ni conegut entre les víctimes sempre m’ha indignat la gran injustícia que s’ha comés amb aquestes persones, i sempre que puc participe en els seus actes, com fa dos anys o quan es va estrenar l’obra de teatre Zero Responsables .

Però el pitjor de tot és que l’accident pot tornar a passar, que continuen les deficiències en la línia 1, continua la manca de seguretat, continua la degradació de les vies i la falta de manteniment. No només el govern del PP no atengué degudament a les víctimes. El govern del PP continua sense atendre degudament els ciutadans i ciutadanes.

Però tota la culpa no és del govern, perquè la ciutadania té l’obligació de reclamar seguretat i fa temps que ha dimitit. Qui no ha dimitit són aquestes valentes i valents que cada dia 3 recorden els seus morts i la injustícia sobre ells comesa ara fa 5 anys. Vos acompanye en el plor, i vos lloe el coratge.

El problema de Canal 9

Pública o privada? Responsable.

El problema de RTVV, igual que el de moltes empreses públiques, privades, organismes públics, no és si és pública o privada, sino si es gestiona amb responsabilitat o no. Gastar guiats per l’antoix i no per l’eficàcia és el que ha portat, tant en l’àmbit públic com el privat, a l’endeutament desbocat. N’hi ha gent, incompetent, que es pensa que l’administració pública no quebra, possiblement a nivell legal no, però si tots els proveedors deixen d’abastir-la, perque no paga i fa quebrar les empreses proveedores, l’efecte és el mateix. Per no parlar de la hipoteca que queda per a les dècades posteriors. A RTVV sobren sobretot directius que no han gestionat amb eficàcia, és a dir, atenent als comptes, a l’audiència i a la funció de servei públic a parts iguals. La major part dels treballadors han fet la seua faena ben feta, si tots els directius hagueren fet el mateix no estariem on estem.